Generalment no parlo de temes polítics però el que ha passat aquest any amb l'amic Donald ha sigut memorable i ha tingut un final molt poètic. Ens ha regalat un altre any ple de mentides i divisió. Atiant el foc cada dia al Twitter i jugant a golf els caps de setmana. Ja podem dir que és història i que no el trobarem a faltar. Aquí als US és odiat i estimat a parts iguals..
Fa 4 anys entrava a la White House contra tot pronòstic i amb l'ajuda de Rússia, Cambridge Analytica i les xarxes socials. Aquest any es va salvar d'un impeachment però les eleccions no les va poder salvar bàsicament degut a una gestió pèssima de la pandèmia del covid. Un virus que va ignorar des del principi, que quasi li costa la vida, i que l'ha acabat fent fora de la forma més ridícula possible. El seu pla per la pandèmia era tant bo que es va oblidar de demanar que la gent utilitzés mascaretes.. De fet ell no la portava i per això el va acabar agafant ell, la seva família i mitja White House.
Trump passarà a la història com el Mourinho dels presidents americans. Amb males formes, males arts, mal saber perdre, poc talent i molt d'ego.
Quan es va confirmar la notícia un dissabte a les dos del migdia amb els veïns vam obrir un Mumm Napa dels bons per celebrar-ho. I per descomptat amb social distancing i de forma responsable. Els que menys estaven per festes eren els veïns republicans de davant de casa just on va anar a parar el tap del xampany, oooops ;)
