El cotxe t'acompanya en molts moments de la vida. La majoria son quotidians i d'altres moment son excepcionals i te'n recordes tota la vida. El meu amic Dustin deia que un s'havia de comprar un cotxe que et fes ilusio conduir (dins les possibilitats economiques). L'A3 em va fer molt felic. Recordo el dia que me'l van donar que no podia parar de conduir-lo.
Tinc grans records amb aquest cotxe com els dos viatges creuant el pais, les esquiades per Wyoming, Colorado i Utah. Tambe records amargs com quan va ser robat l'agost de 2012 i trobat per la policia l'endema.
Fa unes setmanes tornava d'Irvine despres d'un partit de tennis amb en Saurabh. El trafic estava pesat, para i arranca, para i arranca. Al cap d'una estona el trafic semblava alleugerir-se i ja tirava mes be. En aquell moment, el cotxe de davant va clavar els frens i jo que estava a la lluna de Valencia me'l vaig menjar amb patates. Resultat: cap ferit pero el cotxe siniestro total. Costa mes reparar-lo que el preu actual del cotxe aixi que en aquest punt quilometric de l'autopista I-5 es va acabar la historia de l'A3.
I a 4 milles al nord d'Oceanside, 78.000 milles i 8 anys de servei aixi es va acabar un gran capitol de l'aventura pels US. Se que el cotxe es un objecte inanimat pero no puc parar de pensar en ell i les coses que vam fer plegats. Tinc clar que no te anima ni pensament pero com si el tingues. Es complicat d'explicar pero aixi es.
I tota historia te un silverlining. L'altre dia em vaig comprar un cotxe nou (be de 2a ma). El nou cotxe te traccio a les quatre rodes (clau per anar a esquiar) i te molt molt espai per posar-hi la bici, els esquis, les coses de camping, els amics, etc..
Doncs aixo, turn the page.
Here I am
On the road again
...
There I go
Turn the page
