Alguns noms sonaven d'alguna cosa. Noms de llocs i de barris sobretot. Recordava Praga com una parada del viatge en Interrail que vam fer l'any 2003 aprox. D'altres noms no em sonaven de res. I el Smazene Kousky era un dels plats del menú que donaven a les oficines on treballàvem i no mereix ser recordat.
Lo demés molt maco. Algun vespre i divendres tarda vaig poder escapar-me i voltar per la ciutat.
