Mai havia vist un concert de musica d'un grup conegut de tant a prop. U2 tocava a San Jose dos dies seguits a un estadi a tres carrers de l'oficina on estava treballant. Vaig comprar una entrada a l'ultim moment per Stubhub i vaig fer cap al concert.
A mig mati la mateixa entrada de General Admission valia 400 dolars, unes hores mes tard i com que no s'havien venut totes, el preu va caure fins als 100 i vaig comprar. Es el waiting game que s'ha de fer en aquests sites on la gent compra entrades per concerts amb l'unica intencio d'especular i fer diners amb la reventa. A vegades surt be i altres cops no tant.
En arribar just quan el concert ja havia comencat la meva sorpresa va ser que sense cap esforc ni cops de colze vaig poder arribar a primera fila. L'escenari era molt llarg i donava perque el grup anes amunt i avall. Durant 5 cancons els vaig tenir a uns 5 metres i alla va ser quan em vaig adonar que en Bono es fa gran (com tothom ves). De lluny i amb les ulleres de sol posades no es nota, pero a la distancia curta es veia l'edat que tenia. Es interessant veure d'aprop aquestes celebrities de les quals tens una imatge concreta gravada al cervell i adonar-te que tambe son humans.
Com sempre que actuen van fer una molt bona posta en escena, un escenari molt original i amb contingut politico-social. Amb rajada de Trump inclosa i acudit de l'actriu amiga seva..
El concert va estar prou be, l'unic que no em va agradar va ser que el so del venue no era molt bo. No se sentia massa be. Pero es U2 i saben com fer un bon xou. Durant 2h em vaig oblidar de la feina i de la resta del mon.
