25 milions de persones viuen en aquesta ciutat. I el metro en trasllada 5 milions cada dia. Amb tanta gent sembla que sigui impossible poder disfrutar d'un cap de setmana de tranquis però a Mèxic tot és possible.
Al restaurant Pujol, un clàssic de la ciutat al barri de la Condesa, va ser un viatge culinari estratosfèric. Vam sortir del restaurant que no sabíem ni on èrem.. La majoria dels ingredients eren pràcticament desconeguts i això ho va fer més interessant.
Vetusta Morla, amb l'aparició sorpresa de Bunbury, va oferir un concertàs en una sala petita i acollidora, El Plaza Condesa.
Divendres vam visitar la casa/museu de Frida Kahlo i Diego Rivera. Després passeig per Coyoacan.
Dissabte vam tenir un guia de luxe per acompanyar-nos en un periple per la ciutat, Reforma, Zócalo, Catedral, Templo Mayor, Bellas artes y Colonia Roma.
Al costat del Zócalo hi havia un edific clavat a l'Empire State.
I a la Jannet, dos periquitos li van llegir el futur en un restaurant prop del Zócalo... Típico mexicano ens van dir..
La catedral més gran d'Amèrica segueix un xic torçada tot i que a la foto no es vegi.. El terreny pantanós sobre el que es va edificar la gran Tenochtitlán fa que hi hagi edificis que van de tort.
L'Àngel de la Independència estava al costat de l'hotel. Vam fer un leap of faith per creuar la rotonda i vam anar a dormir.
I a la Jannet, dos periquitos li van llegir el futur en un restaurant prop del Zócalo... Típico mexicano ens van dir..
I vam tenir la sort de trobar un grup que pujava cap a dalt de la catedral i ens hi vam sumar per veure les vistes del Zócalo i de la ciutat. La llàstima és que el dia estava tapat i no es podien veure els dos volcans dels afores.
Hi havia protestes al centre de la ciutat contra la corrupció i contra alguns polítics. En calçotets i barret de cowboy van captar l'atenció del personal ràpidament.
L'Àngel de la Independència estava al costat de l'hotel. Vam fer un leap of faith per creuar la rotonda i vam anar a dormir.
