Temps passats sempre foren millors és una frase que té molt sentit. Tenim tendència a esborrar de la ment lo pitjor que ens ha passat i a enaltir els millors moments, de manera, que és fàcil pensar que temps passats sempre van ser millors.
Aquesta foto és de fa 6 mesos a San Francisco quan vaig visitar a la prima (no la de riesgo amb la que ballàvem per NY sino una altra) i ens ho vam passar molt bé.
És una imatge que tenia en ment mentre queia una nevada de les bones (Tempesta Nemo) ahir a la nit aquí a la costa est. Era fàcil recordar el bon temps que fa a Califòrnia i sentir-te desafortunat pel temps tant miserable que tenim per aquestes contrades. I això que està sent un hivern bastant lleu...
Està clar que quan miri enrera i recordi la meva estada a la costa est, no recordaré el fred terrorífic que fa aquí sino els bonics paisatges emblanquinats per la neu i els meravellosos dies de primavera a Princeton.
Avui
pel matí ha tocat agafar la pala i desenterrar el cotxe. 20 cm de neu
no és una nevada mai vista però comporta una bona mitja horeta treient
neu del cotxe i dels voltants per poder-lo moure.
I de pas, he fet una volta pel barri.
I m'ha agradat veure els veïns com s'ho passaven bomba baixant en trineus improvisats en un parc al costat de casa. Ha sigut maco veure com els més petits converteixen en una font inesgotable de diversió allò que en principi sembla un gran inconvenient.
