Tourmaline, la platja que tinc sota casa, no deixa de sorprendre i fascinar-me. Intento sortir a córrer quan el sol està caient, les ombres s'allarguen, els colors canvien i la calor és menys intensa. Es comença a notar que ja hem passat el solstici d'hivern i que cada dia hi ha uns segons més de llum.
I l'altre dia es veien dofins resseguint la costa mentre anava per la sorra. El que passa és que fent les fotos amb el mòbil no tens molt joc i no es veia massa bé... I a falta de la foto dels dofins aquí va una del meu careto agonitzant mentre corria :)
