L'avio s'enlaira des de San Diego com de costum encarant l'ocea Pacific i la costa oest. Llavors a mitja alcada fa un gir de 180 graus i agafa direccio est. Es llavors quan tens San Diego i la costa californiana als peus i a la dreta es veu perfectament la frontera, el mur que separa ambdos paisos i en el que ha mort tanta penya intentant creauar-lo i mes enlla Tijuana i Mexic. On conflueixen les dues autopistes (805 i la I5) es on comença Tijuana (es veu molt clar on comenca el mur que separa Mexic i els US i que va com perpendicular a la costa).
Una hora mes endavant ja sobrevolant el que suposo que deu ser Arizona, es veu molt clarament la barrera entre cultius i el desert. Com les ciutats viuen al limit i com el desert intenta recuperar espai perdut.
Aquest vol es el que generalment faig de nit anant cap a Nova York. Aquest cop i gracies a l'huraca Irene vaig poder estar uns dies mes a San Diego i volar dimecres al mati tot gaudint del paisatge. Era un dimecres clar i caloros de finals d'agost a les 11.45am.
