En Pascual de la uni segueix en ratxa amb les oficines que han obert a Escondido, al costat de San Diego, i ha d'anar i venir a controlar com va el business. Va venir fa un mes i ara tornava a ser aquí.
Aquest cop, ha vingut acompanyat de la Mireia i vam poder fer una escapadeta a Los Angeles.
Per primer cop, encara no ho havia fet, vam pujar cap al cartell de Hollywood. Hi ha un lloc on pots deixar el cotxe, seguir a peu per un caminet i arribar a la base de les lletres. Pero ja era un xic fosc i una veïna ens va advertir que de nit hi havia coyotes... Vam fer la foto de rigor i vam fer via cap als Lakers.
Va ser un bon partit, contra els Sacramento Kings, pero els Lakers els van fotre una pallissa i van guanyar de 40 punts. Lo millor de tot plegat és que al final del partit, buscant una ubicació mes bona per fer la típica foto amb la pista de basket al mig, se'ns va acostar un home dient-nos que ens donava unes entrades que tenia per anar al locker room. Al principi, entre el dubte i allò de que no ens estiguin timant, vam pillar les entrades que ens va regalar i vam anar a veure de que es tractava. Hagués sigut brutal poder anar als vestuaris i saludar en Gasol pero no vam ser tant afortunats... El tema és que et portaven a una zona on podies saludar l'equip visitant (Sacramento Kings). No coneixíem a cap jugador... o quasi cap, segons en Marc un d'ells jugava a l'ACB l'any passat. Total que ens vam fer la foto amb un paio enorme i després vam preguntar qui era... Samuel Dalembert.
I la visita va deixar moments típics de San Diego amb una passejada per Torrey Pines amb posta de sol de les bones, de les de postal, de les d'un aplaudiment per favor.
I la visita va deixar moments típics de San Diego amb una passejada per Torrey Pines amb posta de sol de les bones, de les de postal, de les d'un aplaudiment per favor.
