Ahir dissabte vaig anar al que ha estat el meu primer casament a l'americana i malgrat que un casament és un casament i no hi ha massa diferències amb els que ja estava acostumat, ha tingut els típics cliches yankis i ha estat molt divertit.
Es casaven la Jennifer i en John, dos amics de l'Elena (la noia de la ONG) que em va dir d'anar-hi ja que podia ser tota una experiència. I vaig acceptar malgrat saber que el mateix dia es jugava la final de la Champions, però mira, com que no jugava el barça... Es casaven en un lloc molt maco, Point Loma, a la badia de San Diego. El gos d'ells va estar present en tot moment i era molt bon quiso, no molestava gens i feia la seva.
I com és de costum a les bodes, malgrat que no ha estat una boda molt desfassada, els pares dels nuvis van acabar ballant amb perruques tot borratxos i ben contents. Aquest va ser un dels 'momentassos' del dia!
I no podia faltar la mítica foto de les bodes amb el paisatge maco de torn, en aquest cas el brutal oceà pacífic (que de pacífic té ben poc), a mitja tarda quan les ombres ja es començaven a fer llargues.
